Innovacions enològiques els darrers cent anys

Al final del segle xix, l'efecte devastador de la fil·loxera provocà un punt d'inflexió en la vitivinicultura mundial, a partir del qual començà un període lent de recuperació del cultiu de la vinya. Entre les dècades dels seixanta i setanta es millorà la qualitat del raïm i el vi gràcies a la introducció de la tecnologia, que va permetre l'estalvi de temps i mà d'obra. Al camp, aparegueren màquines per a les pràctiques vitícoles anuals (tractors amb acoblaments per a tractaments, prepodadores i màquines de collir raïm); al celler, es renovaren les infraestructures, amb la incorporació de l'acer inoxidable en les conduccions i en els tancs de vinificació, i s'incorporà una nova maquinària per aixafar amb cura el raïm, el premsatge, i la clarificació i estabilització dels vins. Les grans innovacions, doncs, s'esdevingueren al final de la dècada dels noranta, amb el perfeccionament de la filtració del vi (osmosi inversa, resines de bescanvi catiònic). En el nou mil·lenni, amb la globalització, el sector vitivinícola es trobà amb nous reptes davant dels canvis dels consumidors de vi i del creixement de la competitivitat entre els mercats actuals, la qual cosa impulsà la diversificació i una gestió de qualitat mitjançant una producció integral i sostenible.A finales del siglo xix, el efecto devastador de la filoxera provocó un punto de inflexión en la vitivinicultura mundial, a partir del cual empezó un lento periodo de recuperación del cultivo de la vid. Entre las décadas de los sesenta y setenta se mejoró la calidad de la uva y el vino gracias a la introducción de la tecnología, que permitió el ahorro de tiempo y mano de obra. En los viñedos, surgieron máquinas para las técnicas vitícolas anuales (tractores con acoplamientos para tratamientos, prepodadoras y máquinas de vendimia); en las bodegas, se renovaron las infraestructuras, con la incorporación del acero inoxidable en las conducciones y depósitos de vinificación, y se incorporó una nueva maquinaria para estrujar más suavemente la uva, para el prensado, la clarificación y la estabilización de los vinos. Las grandes innovaciones acontecieron a finales de la década de los noventa, con el perfeccionamiento de la filtración (ósmosis inversa, resinas de intercambio catiónico, etc.). En el nuevo milenio, la globalización del sector vitivinícola se enfrentó con nuevos retos debido a los cambios del consumo de vino y al crecimiento de la competencia entre los mercados actuales, cuyo hecho impulsó la diversificación y la gestión de la calidad mediante una producción integral y sostenible

Fabricació d'un sostre rígid de fibra de carboni per a un cotxe descapotable

Aquest projecte pretén ser un resum de l’experiència extreta durant el desenvolupament i la fabricació d’un sostre rígid de fibra de carboni per a un cotxe descapotable utilitzat en circuit. El cotxe és un model “targa” descapotable amb sostre de tela o rígid de fibra de vidre. A partir del disseny original es farà un sostre rígid alternatiu que mantingui l’estètica original del vehicle tot reduint-ne la massa i fent-lo compatible amb el muntatge de barres de seguretat, per tant el disseny exterior que marca l’estètica queda inalterat. En aquesta memòria es fa un breu repàs de l’estat de l’art de les diverses tecnologies de fabricació relacionades amb els materials compostos de matrius polimèriques. Es detalla la metodologia seguida tant en l’elaboració del motlle com de les diverses parts que composen el sostre final de fibra de carboni i es farà un càlcul per dimensionar la matèria prima necessària per dur a terme el projecte. La peça principal del sostre rígid s’elaborarà pel mètode d’infusió i es farà una simulació del procés de fabricació tot utilitzant un programari específic per validar el disseny del sistema abans de dur-lo a terme

La durabilitat de la fusta

El objetivo principal de este proyecto es el estudio y la aplicación de las técnicas no destructivas en vigas de madera con la finalidad de poder relacionar los resultados obtenidos entre sí, saber qué ensayos son de mayor utilidad, exactitud y fiabilidad y poder relacionarlos con la resistencia real, obtenida a partir de un ensayo mecánico destructivo

Nous tipus de biodièsel

En aquest article es vol exposar l'estat actual de les tecnologies disponibles per a la producció de biocombustibles aplicables a motors dièsel, amb una especial atenció a les possibilitats d'aplicació de les lipases lliures o immobilitzades per a l'obtenció de nous tipus de biocombustibles que s'estan regulant legalment per tal d'incentivar la substitució gradual del petroli com a font única de combustibles per a l'automoció.This article aims to explain the current state of available technologies for the production of biofuels applicable in diesel engines, with special emphasis on the possibilities of implementing the free or immobilized lipases, for the development of new types of biofuels, which are being the subject of legal regulation in order to encourage the gradual replacement of oil as the sole source of fuel for automobiles

Caracterització de resines naturals

En aquest projecte s’ha realitzat un estudi analític de resines naturals procedents de la família Pinaceae, a fi d’identificar les substàncies volàtils que les composen i si és possible establir-ne semblances i diferències que permetin identificar el tipus de resina que contenen els vernissos o fustes emprats en obres pictòriques, escultòriques i béns immobles originals. Les resines que s’han analitzat són espècies arbòries de la mateixa família Pinaceae, concretament, l’avet blanc (Abies alba), el Làrix decidua Miller, el cedre (Cedrus), el pi pinyoner (Pinus pinea) i el pi blanc (Pinus halepensis). S’han analitzat mostres de resines d’arbres de diferent procedència geogràfica per estudiar la influència de la situació geogràfica dels exemplars en la composició de les resines. També s’ha realitzat un estudi d’envelliment de resines de pi i làrix per estudiar com varia la composició de compostos volàtils a les resines a mesura que passa el temps i les mostres s’exposen a l’ambient. El procediment analític que s’ha posat a punt en aquest treball per realitzar aquestes determinacions ha estat el mètode headspace-microextracció en fase sòlida (HS-SPME) amb cromatografia de gasos i espectrometria de masses (CG-MS). Els resultats han mostrat que a nivell molecular les composicions volàtils de les espècies de la família Pinaceae són semblants, sobretot entre pins, pinyoner i blanc. El làrix i el cedre presenten compostos específics que els diferencien de la resta, bourbonene i cedrene respectivament. Aquestes variances moleculars es veuen reflectides en l’estudi d’envelliment en què el làrix presenta un comportament diferent al dels pins, tant el pinyoner com el blanc. Després de l’estudi de la composició i l’envelliment de les resines, s’ha dut a terme una aplicació pràctica del treball; un estudi del panell nº 173 (s. XIV) de l’enteixinat de l’ermita de Santa Maria de Paretdelgada (la Selva del Camp), per esbrinar quin tipus de fusta conté a partir de l’anàlisi de la resina. Els resultats obtinguts de l’anàlisi del panell permeten identificar compostos però no permeten confirmar de quin tipus de pi es tracta

El projecte Nanorestart a la UB: avaluació de diferents sistemes de neteja sobre capa de preparació alquídica

Podeu consultar el document complet a: http://hdl.handle.net/2445/134258El projecte de recerca Nanorestart, finançat per la Unió Europea mitjançant el programa de recerca i innovació Horizon 2020 (GA n. 646063) té diferents objectius, entre els quals el desenvolupament de sistemes de neteja per a diversos materials d’obres d’art contemporani que presenten reptes de resolució complexa. Des de la secció de Conservació-Restauració de la UB participem en el projecte en el Work Package 2 «New tools for cleaning» —entre altres— per valorar l’eficàcia dels nous materials desenvolupats en el marc del projecte, principalment els gels i alguns fluids nanoestructurats, en forma de microemulsions hidròfiles o lipòfiles (Baglioni et al., 2015) per a la neteja de superfícies d’art contemporani. La valoració del comportament dels nous materials s’ha fet per comparació amb altres mètodes de neteja coneguts i utilitzats pels conservadors-restauradors per a la neteja de superfícies pictòriques contemporànies, i aquells s’han analitzat sempre des del punt de vista del conservador-restaurador. Les proves s’han fet estudiant el comportament d’un dels estrats que generalment no es consideren en els estudis dels sistemes de neteja: la capa de preparació, i concretament capes de preparació formulades amb resines alquídiques. L’elecció de les capes de preparació alquídiques com a cas d’estudi està relacionada amb les tres obres del fons de la col·lecció de la Facultat de Belles Arts escollides per a aquest projecte (figura 1). En les tres obres, com és habitual en l’art modern i contemporani, la capa de preparació queda exposada i forma part del resultat estètic. Les tres obres presenten brutícia en forma de dipòsits de pols i ditades per tot el perímetre. La capa de preparació no té ni la composició ni el comportament d’una capa pictòrica, tant pel que fa a l’absorció de la brutícia com pel que fa a la resposta als tractaments de neteja, però el fet que quedi exposada i sigui part del resultat estètic de l’obra suposa un repte afegit a la dificultat de neteja de la superfície pictòrica

Els productes secundaris de les plantes

¿Quines són les funcions per a les plantes i les aplicacions per a l'home dels alcaloides i altres productes secundaris dels vegetals